La intervenció de segle és com va definir The Lancet, una de les revistes mèdiques més prestigioses a nivell mundial, a la cirurgia de pròtesi de maluc. Abans dels anys 50, quan un pacient desenvolupava una artrosi de maluc hi havia poques opcions terapèutiques: disminuir les activitats quotidianes i tractament amb analgèsics indefinidament, de manera que la seva qualitat de vida disminuïa dràsticament. En la dècada dels anys 50, el cirurgià John Charnley va introduir i popularitzar l’ús de la pròtesi total de maluc cimentada en la cirurgia ortopèdica i traumatologia. Aquest fet, va revolucionar el tractament dels pacients que presentaven artrosi de maluc, ja que, amb la cirurgia de col·locació d’una pròtesi de maluc, la qualitat de vida d’aquests pacients millorava tant a curt com a llarg termini.

En els últims anys, s’han produït canvis molt importants en aquest tipus de cirurgia, degut tant a l’evolució de les pròtesis de maluc (disseny, material de fabricació, parell de fricció…) com a la introducció de diversos accessos quirúrgics per produir el mínim dany a les parts toves. Malgrat aquests avenços, l’essència de la cirurgia de pròtesi de maluc ha estat sempre la mateixa, millorar al màxim la qualitat de vida dels pacients.

INDICACIONS D’UNA PRÒTESI DE MALUC

Les dues indicacions principals per col·locar una pròtesi de maluc són el dolor i la discapacitat funcional que pateix el pacient. Després de la intervenció, no només desapareix el dolor, sinó que el pacient pot recuperar la mobilitat normal del maluc afectat i tornar a realitzar les seves activitats quotidianes d’una manera satisfactòria.

Els pacients amb una pròtesi de maluc recuperen la mobilitat normal del maluc, la qualitat de vida i poden realitzar activitats físiques exigents.

Actualment, tant els pacients joves, com els pacients d’edat avançada que presenten artrosi o alguna altra malaltia degenerativa del maluc (necrosi o fractura del cap femoral, displàsia del maluc …) es beneficien d’aquesta cirurgia, recuperant tant la qualitat de vida, com la capacitat de realitzar activitats físiques exigents (nedar, anar amb bicicleta, …).

EN QUÈ CONSISTEIX LA CIRURGIA DE PRÒTESI DE MALUC?

L’operació de pròtesi de maluc consisteix en la substitució de l’articulació afectada per un implant mecànic, la pròtesi.

Hi ha molts tipus de pròtesis, però de manera genèrica podem dir que una pròtesi total de maluc consta de tres elements bàsics; un implant per la part del fèmur (tija), un implant per la part de la pelvis o acetàbul (còtila), i un implant entre la tija i la còtila (cap).

Tant la tija com la còtila estan fixats a l’os, i aquesta fixació serà la responsable que una pròtesi de maluc duri més o menys temps. En funció de la fixació de la tija o còtila a l’os, les pròtesis es classifiquen en cimentades o no cimentades.

Una altra part important de la pròtesi és el parell de fricció (components que estan en contacte durant el moviment), que es classifica segons el material: metall-polietilè, ceràmica-polietilè, ceràmica-ceràmica, oxinium-polietilè, metall-metall,… Actualment, la pròtesi total de maluc més utilitzada, segons el Registre d’Artroplàsties de Catalunya (RACat), és la no cimentada amb parell de fricció metall-polietilè.

L’experiència del cirurgià és fonamental per escollir la millor pròtesi per a cada pacient.

L’elecció del tipus de pròtesi i parell de fricció dependrà de diferents factors com l’edat, antecedents mèdics del pacient… Però, de tota manera, l’experiència del cirurgià és fonamental per escollir la més indicada per a cada pacient en aquest tipus d’intervenció.