Cirurgia artroscòpica

Artroscòpia de genoll

Lesions meniscals

El menisc és un cartílag amb forma de “C” que actua com a amortidor entre el fèmur i la tíbia. Té una funció clau en:

• Absorbir impactes
• Millorar l’estabilitat del genoll
• Reduir la fricció articular

A l’articulació del genoll hi ha dos meniscs: el menisc extern i el menisc intern. La lesió més freqüent afecta el menisc intern, especialment la seva part posterior.

Tractament

Actualment, el tractament de les ruptures de menisc es realitza mitjançant artroscòpia, realitzant una sutura del menisc que permet conservar l’efecte amortidor del genoll. Sempre que sigui possible, s’ha d’intentar reparar i conservar el menisc, ja que la seva extracció pot provocar desgast del genoll i, per tant, artrosi de genoll a llarg termini.

Ruptura de lligaments del genoll

Els lligaments del genoll estabilitzen l’articulació i es divideixen en:

• Lligaments creuats: anterior (LCA) i posterior (LCP)
• Lligaments laterals: intern (LLI) i extern (LLE)

La lesió del lligament encreuat anterior (LCA) és molt freqüent en esportistes i sovint requereix cirurgia.

Tractament

La reconstrucció dels lligaments es realitza habitualment amb artroscòpia. La lesió del lligament encreuat anterior és la més coneguda, ja que és molt freqüent en esportistes i, en la majoria de casos, requereix tractament quirúrgic. En canvi, la lesió del lligament lateral intern presenta una elevada taxa de curació amb tractament conservador.

Amb l’artroscòpia és possible reparar el lligament i les lesions associades amb mínimes incisions, fet que permet una recuperació més ràpida.

Artroscòpia de maluc

L’artroscòpia de maluc és una tècnica més complexa, ja que es tracta d’una articulació profunda. Aquesta tècnica permet tractar diverses patologies amb alta precisió.

Xoc femoroacetabular (impingement)

El xoc femoroacetabular es produeix per un contacte anòmal entre el cap del fèmur i l’acetàbul degut a una anomalia òssia a l’articulació del maluc, que pot provocar:

• Dolor a l’engonal
• Limitació del moviment
• Desgast articular (artrosi)

Importància del diagnòstic precoç

El tractament mitjançant artroscòpia en fases inicials pot evitar l’evolució cap a una pròtesi de maluc, especialment en pacients joves.

Artroscòpia d’espatlla

L’espatlla és l’articulació amb més amplitud de moviment, però menor estabilitat intrínseca, de manera que les parts toves juguen un paper molt important en la seva estabilització. A causa d’aquesta inestabilitat, les lesions d’espatlla són relativament freqüents, i l’artroscòpia permet tractar la majoria de lesions de les parts toves.

Ruptura del manegot dels rotadors

El manegot dels rotadors és un conjunt de músculs i tendons que estabilitzen l’espatlla.

El manegot dels rotadors és un conjunt de músculs i tendons que envolten i estabilitzen l’articulació de l’espatlla

Els símptomes de la lesió del manegot dels rotadors són dolor intens a l’espatlla i pèrdua de mobilitat.

Tractament

El tractament pot ser conservador (fisioteràpia) o quirúrgic mitjançant reparació artroscòpica, depenent de diversos factors (edat, presència o no de ruptura del tendó supraespinós, etc.). L’experiència del cirurgià és fonamental per decidir el millor tractament.

Luxació d’espatlla

Els símptomes són dolor, inestabilitat i impotència funcional. Actualment, es recomana realitzar una reparació quirúrgica mitjançant artroscòpia en pacients amb luxació d’espatlla que presenten factors de risc de recurrència.

Tractament

Per això, quan es produeix una luxació d’espatlla, es recomana sempre un tractament personalitzat per explicar els possibles riscos i beneficis de cada tècnica quirúrgica, ja que existeixen múltiples factors —com l’edat o el fet que sigui una lesió recurrent— que determinen el tractament.